Bajo el título “Trinidad al descubierto”, el fotógrafo portorriqueño Pablo Delano nos presenta una colección de instantáneas en las que retrata la realidad de un país que ha vivido bajo el colonialismo, Trinidad y Tobago.
El legado de la esclavitud, la modernidad y las actividades comunitarias son presentes en el trabajo que se puede ver en el vestíbulo de la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure los días que hay función. Las fotografías recogen la expresión artística de una cultura formada a partir de los nativos americanos, los descendientes europeos, los esclavos africanos y los culis asiáticos.
Fecha: Del 31 de octubre al 30 de diciembre de 2006
Lugar: Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure, Pg. Santa Madrona 40-46, 08038 Barcelona (mapa)
Horario: 2 horas antes de la función del día
Precio: Entrada gratuita
Uno de los fotógrafos subacuáticos más reconocidos del mundo, 
En l’obra gràfica d’Agustí Centelles hi ha continguda bona part de la memòria visual de la Guerra Civil i, molt especialment, de l’epopeia del poble de Catalunya i les seves institucions davant d’un conflicte que va esdevenir una tragèdia col·lectiva i l’esdeveniment central de l’Espanya del segle XX. Centelles va viure la guerra exercint la seva feina, el fotoperiodisme, i va haver de marxar a l’exili, derrotat, juntament amb milers i milers de compatriotes. Com tots, va iniciar aquell viatge incert i dolorós lleuger d’equipatge, però va saber emportar-se un tresor impagable: els milers de negatius que va generar la seva Leica. Ho va fer no pas per consideracions artístiques, sinó per evitar les previsibles represàlies de l’exèrcit franquista sobre els milers de protagonistes de les seves fotos. L’exposició “Centelles, les vides d’un fotògraf 1909-1985″ documenta la història de com aquells negatius es van salvar de la destrucció i van reemergir al cap de trenta-sis anys, i presenta, per primera vegada, una aproximació global a la figura del fotògraf i a la seva obra que inclou l’etapa formativa durant els anys trenta, el desenvolupament del reportatge gràfic als diaris del seu temps, les peripècies del fotoperiodista de la guerra i l’exili, la reconversió forçada a la fotografia industrial i publicitària, i el seu reconeixement, gairebé pòstum, com una figura internacional i com el referent central de les generacions posteriors de fotoperiodistes catalans.
