Barcelona Photobloggers

Durante algunos años el fotógrafo Juan Erlich (Buenos Aires, 1975) ha recorrido zoológicos y reservas naturales de Argentina, fotografiando animales y paisajes, y combinándolos después de horas y horas de tratamiento digital.

En estos retratos de animales libres, ellos nos muestran sus colores brillantes, sus sorprendentes pelajes, nos brindan su belleza pero clavándonos su mirada, atentos, desconfiados, como conscientes de ser manipulados. Su vida en ambientes naturales nos aparece pictórica y decorativa, pero ellos se han humanizado para transmitirnos de igual a igual su reclamo.

Fecha: Del 10 de febrero al 17 de marzo de 2007

Lugar: Galería Sicart, C/ de la Font 44, 08720 Vilafranca del Penedès (mapa)

Precio: Entrada gratuita

La mostra “La Casamance, amb els peus a la terra” és una mirada a la costa senegalesa i la Casamance, una regió al sud del país on, tot i els nombrosos escamots militars que intenten detectar els focus encara incontrolats de guerrilla separatista, la vida continua.

Al Senegal conviuen fins a més de 20 ètnies: els orgullosos diolas, els pastors peul, els camperols serers, els mandinga, els fula, els wolof… Cada ètnia té la seva pròpia llengua o dialecte, i així fins a més de 30 diferents. Només a la Casamance es parlen més d’una dotzena de llengües.

Després d’haver explotat el sistema de vida de tot un continent, Europa l’ha deixat a la deriva entre dues aigües: la tradicional i la prooccidental, tornar a les arrels o aconseguir el paradís blanc de comoditats… Però la cosa canvia quan el viatger arriba a la Casamance. Hi habita el poble diola, ètnia minoritària en un país dominat pels wolof, musulmans en la seva majoria. Els diola conserven els seus ritus animistes i les tradicions ancestrals. Pel país circulen acudits sobre els diola. Se’ls titlla d’assilvestrats pel seu rebuig a la gran ciutat i el seu lligam a la terra. El cert és que, tot i la guerrilla separatista avui gairebé extingida, es mostren en la seva majoria a favor d’una integració en l’estat del Senegal. Condemnats a la separació de pobles que va exercir Occident, molts pensen que és millor integrar-se en un estat més o menys important com el Senegal que –com el cas de la veïna Gàmbia– convertir-se en un país oblidat per molts. Altres posen l’autonomia per davant de tot. Però els uns i els altres s’esforcen plegats cada dia en la lluita per la supervivència.

Data: Del 5 al 26 de febrer de 2007

Lloc: Centre Cívic Drassanes, C/ Nou de la Rambla 43, 08001 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta

El Espacio Cultural Caja Madrid de Barcelona acoge hasta el próximo 31 de marzo la exposición fotográfica “Gente de libro”. La muestra reúne los retratos en blanco y negro de veinte escritores españoles, realizados por el fotógrafo Pedro Carrillo entre 1990 y 1992, acompañados de textos elaborados por el escritor Juan Gracia Armendáriz.

Las fotografías, algunas en primer plano y otras en la lejanía, muestran a los escritores de forma personal e íntima según sus propias preferencias de lugar y con los objetos y accesorios que eligieron para el retrato; mientras que los textos relatan detalles personales, pequeñas anécdotas, rasgos de personalidad o, a veces, un simple adjetivo que define algún rasgo clave del escritor retratado.

Fecha: Del 2 de febrero hasta el 31 de marzo

Lugar: Espai Cultural Obra Social Caja Madrid, Plaça de Catalunya 9, 08002 Barcelona (mapa)

Precio: Entrada gratuita

Veterinarios Sin Fronteras presenta, del 5 al 24 de febrero, la exposición fotográfica “Deja que cante el gallo”, en el centro cívico La Casa Elizalde. La muestra está compuesta por 30 fotografías en blanco y negro realizadas por el fotógrafo Eduardo Arrillaga en cuatro de los países donde trabaja Veterinarios Sin Fronteras. El artista vasco nos ofrece una visión muy personal de la cotidianidad de las familias campesinas de Bolivia, Guatemala, Haití y la República Dominicana: el trabajo y el esfuerzo de unos pueblos que viven de y para la tierra que cultivan.

Fecha: Del 5 al 24 de febrero de 2007

Lugar: Centre Cultural La Casa Elizalde, C/ València 302, 08009 Barcelona (mapa)

Precio: Entrada gratuita

Com més amunt s’eleva una construcció, més manifesta una ambigüitat essencial, ja que, observada des de baix, des d’on més aclapara la seva envergadura, sembla alliberar-se del pes i adquirir progressivament la condició del vol; a mida que augmenta la magnitud vertical, més lleugera sembla tornar-se. L’escorç radical que Jordi Pinyol mostra en algunes imatges dóna una versió dels objectes que n’accentua la força interna, una abstracció llançada cap al cel, oblidant la vinculació física que el lliga al terreny. Quan, en altres ocasions, la fotografia s’atura als contorns superiors i només ens deixa albirar la culminació de les línies, l’edifici més massiu esdevé una pura especulació matemàtica lliurement donada al cel; allà dalt, dures arquitectures ascendents resolen la seva complexitat en una aparició atmosfèrica; perquè els edificis que veiem en aquestes fotografies no es drecen entre nosaltres i per a nosaltres, sinó que apareixen com somnis, dotats d’una individualitat aliena a l’ús que habitualment els donem, deixant que el ferro, el vidre o el ciment recuperin una identitat estranyament emancipada dels nostres càlculs.

Data: Del 5 de febrer al 4 de març de 2007

Lloc: Bar Kan Kan, C/ Grunyí 4, 08003 Barcelona (mapa)

Preu: Entrada gratuïta

La fotógrafa Anne Tove Orke (Noruega, 1978) introduce al espectador en una zona íntima y sensible en la que las personas demuestran una relación de proximidad y vulnerabilidad, y en la que, al mismo tiempo, son intocables, debido al delgado velo que muestra un conjunto difuso y oculto. Las fotografías toman como punto de partida las emociones humanas, donde lo abstracto es concreto, lo íntimo es expuesto, lo interno es externo… para llegar así a un estadio donde los sentimientos no pueden describirse con palabras.

Fecha: Del 2 de febrero al 13 de marzo de 2007

Lugar: GrisArt - Escola de Fotografia, C/ Còrsega 415 - 2º, 08037 Barcelona (mapa)

Precio: Entrada gratuita