El certamen FotoPres és un dels concursos de fotografia de premsa amb més història i reconeixement de l’Estat. Neix l’any 1982 com un premi de fotoperiodisme que pretén, d’una banda, promoure el treball dels informadors gràfics i, d’una altra, dur a terme una tasca de difusió i conscienciació sobre la importància de la imatge en els circuits informatius de la societat. A partir de l’edició de 1993 aquest certamen es fa bianual i al concurs fotogràfic de temàtica lliure se li afegeixen les beques a projectes fotogràfics. Seguint l’evolució del fotoperiodisme, els premis passen a valorar no solament l’actualitat de la imatge, sinó també la seva qualitat estètica, documental i de renovació del llenguatge fotoperiodístic.
Les beques per a projectes pretenen incentivar la realització de treballs fotogràfics sobre temes d’actualitat des d’una perspectiva personal i argumentada, tot propiciant un tipus d’investigació i de documentació que potser no està a l’abast dels mitjans de comunicació quotidians, però que necessita precisament d’un tractament en profunditat, compromès i sensible. Un jurat internacional es reuneix per concedir les beques i els premis.
L’Obra Social ”la Caixa” ha guardonat amb el primer premi FotoPres’07 el treball fotogràfic “Records sense memòria” d’Elisa González (Madrid, 1978). En conjunt, consta de nou fotografies fetes al llarg de l’any 2006 i mostra el dia a dia d’una malalta d’Alzheimer, Maria Canelo, de 83 anys, àvia de l’autora del reportatge. El segon premi ha estat atorgat al treball “Abusos sexuals a menors” (2005), de Lorena Ros (Barcelona, 1975), que ens exposa en primera persona el testimoni gràfic de cinc víctimes que van patir abusos sexuals durant la seva infantesa, acompanyat d’espais o objectes relacionats amb les seves històries personals. El tercer premi ha estat atorgat al reportatge “Third World Cup” (2006), en què Pep Bonet (Colònia de Sant Jordi, Mallorca, 1974) plasma els somnis esperançadors de l’SLASC, l’equip de futbol de Freetown (Sierra Leone) format per jugadors que han patit alguna amputació com a conseqüència de la guerra.
En aquesta edició, FotoPres’07, els fotògrafs guanyadors d’una beca han estat: Fernando Maquieira, amb un projecte que pretén retratar la vida al voltant de la Ruta 40 que recorre l’Argentina de Nord a Sud; Antonio M. Xoubanova, que reflexiona sobre el creixement de les grans ciutats i les grans obres urbanístiques amb el seu treball sobre la M30 de Madrid; Marta Soul, que tracta el tema de la identitat definida pel consumisme occidental a partir d’una sèrie de retrats de dones immigrants casades amb ciutadans espanyols; Paola de Grenet, que ha viatjat a Aicuña (Argentina), una petita població amb pocs contactes amb l’exterior, i mostra en imatges com aquest aïllament influeix en la seva identitat, ja que el percentatge d’albins hi és molt elevat; Salvador Vivancos, que fotografia els rastres deixats pels immigrants equatorians l’endemà del seu dia de descans setmanal en la localitat de San Javier, a Múrcia; i finalment Jorquera, que en el seu treball, Radioxina, presenta les interferències i la desorientació que pateix el viatger occidental a les grans urbs xineses, on la manca de comprensió del que s’esdevé i el ritme accelerat poden provocar confusió.
Aquests sis treballs, juntament amb els reportatges guanyadors dels Premis FotoPres’07, conformaran l’exposició que es podrà contemplar a CaixaForum i que després viatjarà per diverses localitats de l’Estat durant dos anys.
Data: Del 7 de juny al 19 d’agost de 2007
Lloc: CaixaForum, Av. Marquès de Comillas 6-8, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
Nacida en Madrid en 1971, Nuria Pozas es ya una asturiana de adopción, en efecto vive y trabaja en Avilés donde también sigue los cursos de la Escuela de Cerámica. Inquieta y sensible, está actualmente experimentando en distintos campos: fotografía, cerámica y pintura. La exposición “Pies” encuentra en las paredes de Niu un contexto acogedor que subraya el carácter intimista de sus fotografías en blanco y negro cuyos protagonistas son solo y únicamente las extremidades inferiores del cuerpo. Retratos sin rostro, las fotos nos hablan de elegancia y torpeza, de ligereza y pesadez y representan una exploración del cuerpo humano como vehículo de emociones. Nuria nos acerca al “todo” mediante el detalle y hace que el detalle se convierta en el protagonista absoluto de esta muestra fotográfica.
El veterà fotògraf 
