A cada pas, en cada lloc, hi ha un instant indefinible que pot ser un i molts. Són aquests instants detinguts per Joan Pla a través de dues sèries de fotografies aparentment allunyades, però en realitat properes pel que fa a la potencialitat. Ell mai no s’aferra a una possibilitat sinó que potencia la multiplicitat de lectures entre la concreció i la dissolució de la línia, entre la divisió i la ocultació que tant ens pot apropar a un gest com a un punt de fuga, a la ramificació dels punts de vista o a la simetria.
Quin punt de fuga? La línia d’horitzó que separa el mar del cel des de la pròpia riba. Una mateixa composició i una línia inalterable que separa, en alguns casos, dos plans diferenciats, però que també pot diluir-se, abstreta, subjectiva, com una fràgil sensació, en funció de la llum, el reflex, la fosca… I aquest instant repetit mai no és el mateix.
Si en la sèrie “Cota zero” podem parlar de variacions en funció de la llum, el moviment, el color… amb “El temps aturat” la variació la dóna un conjunt de personatges diferents, descontextualitzats, que esdevenen una galeria de gestos glaçats en diferents temps passats i en el present d’un paisatge urbà… Són els instants dels mims que aposten somnis per cadascun de nosaltres, mentre Joan Pla agafa l’instant del laberint humà de la ciutat. El desdoblament d’aquest un que és l’altre entra a formar part d’un somni eteri, levitant, que passa a reunir-se amb un tenyit de presències simultànies dins l’exposició.
Les estàtues vivents de la ciutat també aturen fragments de vida i, sovint, la seva immobilitat -com passa també amb la línia de l’horitzó- ens permet acariciar la pell del somni i repensar la vida. Dins la línia de l’horitzó hi han interiors possibles que provoquen estats d’ànim com en els actors silents i, potser per això, aquests personatges semblen habitar dins un núvol. De la mateixa manera que el gest del mim queda atrapat en allò eteri, el mar i el cel queden atrapats per una línia que pot arribar a desaparèixer fins a confondre els límits.
Les dues mirades de Joan Pla conflueixen en la suspensió d’un instant ple de renaixements continguts, perquè des d’aquí ens acosta a tot allò que encara no és i podria ser.
Data: Del 14 de juny al 15 de setembre de 2007
Lloc: 3 Punts Galeria, C/ Aribau 75, 08036 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
