Organitzada per la Fundació la Caixa i NBC Photographie, Paris, aquesta és la primera gran exposició dedicada a Charlie Chaplin que es porta a terme al nostre país. L’exposició reuneix al voltant de 300 documents, principalment fotografies, pòsters, material documental i extractes de pel·lícules, alguns dels quals són inèdits. A través d’imatges, la mostra narra la història de Charlie Chaplin —l’actor i la figura pública—, des de la creació del personatge de Charlot fins al final de la seva carrera.
“Chaplin en imatges” ens ajudarà a entendre la conformació de la personalitat de Charlot, la seva transformació, la seva particular expressió corporal i els seus inconfusibles complements (bastó, armilla, bigoti, sabates i bolet), que varen acabar per representar per ells mateixos l’essència del personatge. Charlot no va ser sempre el petit vagabund trist, solitari i profundament humà que roman en la memòria col·lectiva. Molt al contrari, el Charlot que es va veure per primer cop a la pantalla, l’any 1914, era un personatge groller i antipàtic.
Chaplin fou un dels primers artistes a assolir un gran èxit mediàtic, la seva proximitat al públic el va convertir en un personatge molt estimat i en icona del segle XX. Alguns artistes de l’avantguarda com Fernand Léger o R. Ausleger representaren Charlot en diverses ocasions, i va servir també com a portada de moltes publicacions de l’època. La magnitud de la seva fama va ser tal, que per a sorpresa del propi Chaplin els grans magatzems de Nova York es van omplir de joguines i figuretes que representaven la seva imatge.
Paral·lelament a la seva faceta com a actor, Chaplin fou també aclamat com a cineasta. La preocupació de Chaplin per aconseguir la perfecció en la seva obra s’evidencia en els documents que mostren els passos de l’elaboració d’una escena i posen de manifest la mecànica d’un gag o la coreografia d’un moviment.
En el moment àlgid de la seva carrera, Chaplin va optar pel compromís, i a partir dels anys trenta les seves pel·lícules van incloure regularment elements de crítica social. El seu posicionament polític va provocar un lent distanciament del públic de masses. Amb l’arribada del cine sonor, l’any 1940, Charlot va parlar en el que fou el seu últim paper. I el discurs reprimit durant tant de temps es dirigí a tota la humanitat, en forma de missatge d’esperança i de pau.
L’any 1952, en el vaixell que el portava cap a Anglaterra, Chaplin va assabentar-se que no li renovarien el visat americà. A partir d’aleshores viuria a Suïssa amb Oona, la seva última dona, i els seus vuit fills, fins a la seva mort el 25 de desembre de 1977.
Chaplin és, sens dubte, un dels artistes mediàtics de la gran pantalla. En aquesta exposició assistim al naixement d’una estrella, passegem per la seva vida i mirem amb nostàlgia el final de la seva carrera.
Data: Del 18 de desembre de 2007 al 23 de març de 2008
Lloc: CaixaForum, Av. Marquès de Comillas 6-8, 08038 Barcelona (mapa)
Preu: Entrada gratuïta
si detectan alguno.
